dilluns, 26 de desembre del 2011

BONES FESTES I MOLTA SORT

BONES FESTES


Ja fa uns quans dies que no donava senyals de vida, el que passa que les forces del mal s´ havien conjurat contra la meva persona,primer va ser la càmera de retratar  que va decidir no enfocar i deixar-me totes les vistes tenebroses,la computadora desprès de suportar anys de maltractaments domèstic ,  descarregues de dubtosa procedència i de moral poc contrastada es va posar a pensar i no s´ ha recuperat. Al cap de pocs dies  tornava cap a casa i vaig sentir com el mur que separa els dos carrils de l´ Autovia em crida , així que en una recta aprofitant que no venia ningú el cotxe i jo vam decidir anar a fer-li una vista,encara no se que volia però el que si se es el que em va demanar el planxista per arreglar la trompada,com podeu imaginar a 120 per hora el cotxe va quedar maco. Ara tot ja funciona....càmera d ´ estrenu ,ordenador nou,el cotxe llampant desprès de passar per xapa i pintura,tot torna a la normalitat,el que passa que no em vingueu a demanar calers perquè he quedat distret!!
el cotxe mirant cap a Cuenca


No tot ha sigut dolent aquest últims mesos,la Roser està esplèndida.
no tot han sigut desgracies....

He començat un entrenament personalitzar que em servirà per emparrar-me amb una facilitat  insòlita en un esser humà i posar-me encara mes fort!!
això es el gimnas del Golem ......


Apa molta Salut molta sort , bones festes i un feliç any 2012!
per mes degracia he fet 28 tacus!!!

diumenge, 13 de novembre del 2011

DIEDRE FARRENY ROCA ALTA


DIEDRE FARRENY ROCA ALTA 

Som divendres de Sant Martí patró d´ Arenys de munt i guia espiritual de tots els vilatans, per tal motiu el nostre il·lustríssim ajuntament ha declarat dia festiu a  la població!Així que  per celebrar-ho em decidit amb l´ Albert marxar un parell de dies. Aprofitant que  a Vilanova de Meià fan la fira de la perdiu decidim que aquest serà el nostre punt de destí.
la meva filla de castanyera

Divendres de bon matí marxem cap a Vilanova,concretament a la Roca Alta,primer de tot parem ha esmorzar una miqueta..una botifarra amb quatre seques i una mica de pa amb tomàquet han de ser suficient per encarar una jornada d´ escalada de primera categoria!
la ressenya xap0utot

Nomes sortir del Bar ja veiem per on va la via,de les mes evidents per no dir la que mes de tota la roca,els nervis ja fan furor dins el meus recargolats budells i quan coincideixen amb les mongetes i la  visió de la verticalitat de la paret em fan corre una miqueta  amb un paquet de clinecs a les mans fins d´ arrere un matolls,tema solucionat,el pes sempre penalitza així que enfilar-me amb uns gramets de menys sempre va millor!

La via te sis llargs que ens repartim amb l´ Albert la dificultat màxima es V,segurament discutible però no serè jo qui la canviï.
 Nomes cal posar-se a peu de paret i mirar amunt per veure que anem a escalar una gran via.
L-1:El primer llarg surt d´ una gran alzina per anar pujant amb tendència cap a l´ esquerra fins a  situar-nos fins a les portes del  diedre,trobem una reunió amb dos parabols i els aprofitem,tirada de trenta metres completament neta amb roca una mica delicada,oju!!!

L-2:Sortim superant una panxeta,a mig pujar trobem dos caps de bols,segurament algú va netejar la via per deixar-la tal com la van obrir,però amb tant mal gust que es va deixar la meitat per treure,si es fa que es fagi be sinó millor quedar-se a casa mirant en Bob esponja!!!La reunio la fem amb una sabina,vint metres .
jo i la via

L-3:Tirem amunt escalant pel diedre i controlant molt be cada pas,s´ hi  ha de lluitar, ,es pot anar protegint ,nosaltres vam muntar la reunió en un parabolt i estrenyent el cap d´ un altre.40m.
L-4:Segueix la tònica del anterior,però aquest cop em d´ entrar dins el diedre per escalar mig en xemeneia i compaginat amb la placa,la tirada no te la regalen i cal apretar fort les dent i els dits. Espectacular!

L-5:Ja casi la tenim al pot,nomes queda tirar amunt i aprofitar un arbre sec que hi ha casi al final de la tirada per seure sobre el seu tronc i disfrutar de la feina feta,contemplar el paisatge i disfrutar dels últims metres d´ una gran via,aquest llarg es semblant als anterior però la dificultat afluixa una miqueta 30metres i dos expansions.
boniques bambes

L-6:Llarg de tràmit que ens portarà fins a d´ alt 15 metres .
tot un puntal!!
ferrata de nit

Per finalitzar cap al casal del poble a fer una birra i un tom per la zona,anem a fer el turista fins el poble Montsonís,una visita a la Foradada(no es una noia,es un poble) i cap a sopar,el menú de regim,escudella i braons de xai,una botelleta de vi i cap a fer un bivac sota la Roca dels Arcs!!!Una gran jornada acompanyat d´ un  molt bon company!!
una mica pelat pero bon paio

 Per un altre punt de vista amb mes criteri:http://llembresku.blogspot.com/2011/11/diedre-farreny-la-roca-alta.html

dijous, 3 de novembre del 2011

OBRINT PAS I LA XULETO-EXTREM




OBRINT PAS I LA XULETO-EXTREM

Anem de cap de setmana llarg amb La Roser i dues parelles de participants mes,en Bertu  la Nuria i en Xavi i la Gemma,la mission molt clara, assistí al concert d´ Obrint Pas i menjar i beure amb moderació. Tot i que la Roser es va mantenir una mica al marge la primera part de la missió la vam sol ventar amb dignitat,la segona part sens   va anar de les mans i vam fracassar amb rotunditat. Ens van quedar coses per fer ,alguna tapeta per tastar com per exemple la pota de cranc que tanta il·lusió li feia en Bertu,anar a veure la marea com puja i baixa...




Això es Zegama ,la Roser plora segurasment com el seu pare



la cunyada i la Roser!!

no fa ganyotes,es així!


la Roser!!1

en Xavi estava poseit!!!

al vent, la cara al vent!!!

fent de pares!



un paio amb classe!


..mmm...

Ai quin poc estil!!!!

les Suelens!!



tota la tropa!
Voldria donar les gracies a tots per la paciència que varen   tenir amb el pare de la Roser,gracies a tots!!

la gemma i en Xavi
Sitinc temps penjarè una segona part!!!Sinó el resum i la feinaja esta feta!!!

dilluns, 17 d’octubre del 2011

AGULLA DELS TRES PONTS. ARESTA IDIL.LICA (V/Ae 155 m)


ARESTA IDÍL·LICA


Descobrir llocs nous sempre es interessant,però  aquest cop la descoberta ha estat sorprenent. Sant Honorat és sense cap mena de dubte un lloc màgic,situat  en un lloc on el calcari i les gran parets son les que manen neix ple de personalitat  un conglomerat ondejat pel vent i esgarrapat per l ´ aigua deixant-nos unes torrenteres i mars de pedra salvatgement feréstecs.


Però es clar que tot això amb la panxa plena es veu molt millor,per això la primera parada la fem per agafar una mica de forces i estar atent amb la pedra. Avui som una bona colla,en Ricard ,en Josep de Sant Pol,l ´ Antonio que tot i ser del madrit es bona persona,el mestre Cot i un servidor.
anem forts!!

La via consta de sis llargs,nosaltres vam empalmar els dos primers, un de 15 i l´ altre de trenta. La quarta tirada es la mes bonica i dura ,te passos que t´ obliguen a donar el millor de tu,es pot fer en lliure com va fer en Ricard o com la resta dels mortals trampejant però amb dignitat.
En Ricard i l´Antonio companys de cordada

La baixada consta de un primer ràpel de 15 metres que ens porta fins un collet on es solden els tres ponts i deixa sota els nostres ous un ràpel  volat espectacular, que contrasten amb els encaixonat descens que ens espera. finalment  arribem a peu de via  i tot xino-xano anem fins al cotxe! 
un rapel espectacular


Un gran lloc per desobrir!!!
caçadors de bolets
molt bonic

 Uguna fto mes aprofitant que vaig de estreno!!
bonica panaoramica amb final incert
en Ramon tot un campió!!
alguns pujaven una mica inflats!!
jo
alut per tothom!!!
la ressenya :


dimecres, 12 d’octubre del 2011

ESPOLON BOMBERO

ESPOLON BOMBERO

Durant tota la setmana he anat molt de cul,tinc un projecte entre mans,això fa que les meves neurones estiguin en constant estat d´ ebullició i el meu cap i cos estant al límit de la extenuació. En resum ,vaig cansat. Aquest dissabte  els de la colla em diuen que no cal que porti esmorzar i això esta molt be perquè vol dir que farem parada al bar de l´ Anna,el sol fet de parar al Bruc ha menjar un entrepà i fer-la petar una estoneta intentant triar la via ja em convenç,així que a les set del matí em passen a buscar. Finalment canviem el nostre destí i anem cap al Garraf,amb  la il·lusió que em feia a mi la primera opció...ja no recordava que anàvem a escalar.
la camara es nova i encara no m´ aclaro
Així dons anem cap el Garraf concretament al Pic del Martell ,quan pugem pel port  Rat Penat m´ ha vingut al cap  la família ciclista,sempre la portaré dins el meu esgarrat cor!

La via que escollim es diu Espolon-Bombero i com diu el nom recorre tot l´ esperó amb un bomber,i això es el que vaig fer,vaig agafar en Dani com a company de cordada ,bomber de professió i amunt!
la 34 es espolon-bombero

Desprès d´ aquest acudit tant suat faré cinc cèntims del recorregut. La via consta de cinc tirades amb una dificultat obligada de V­+ A0 i 120 metres ,es pot fer tot en lliure però cal apretar fort concretament a la sortida del segon llarg 6b i la tercera tirada,a mi em van quedar els braços d´ en Popeye  de tant tibar. Està  semi- equipada i les reunions estan preparades per  rapelar,però la millor opció es baixar caminat.
 En resum una bona via amb bona roca, un pel polida l´ últim llarg,tot i anar superant ressalts la via es prou vertical.