dilluns, 24 de gener del 2011

Romaní i la Farigola


L´OLOR DE LA NOSTRE TERRA!!
S i un dia aneu caminant  i trobeu una mica de farigola o romaní agafeu una petita mostra i refregueu-la  entre les vostres mans,tot seguit  oloreu amb força,aquesta olor es la olor de la nostre terra!!!!



Aquest diumenge vam anar a fer un tom per Montserrat per la zona d´ agulles amb la Silvia,la Nuria en Bertu i jo!!


 La Nuria ens fara cinc centims de la excursioneta desde un punt de vista cientific !!

aqui tenim la  Nuria grimpant com qui res!!
En Bertu tambè grimpa però amb les dues mans!!la seguretat per sobre de tot!!!!!!



Tot caminant a un pas lleuger, no pas per les presses sinó pel fred, per la zona de les agulles de Montserrat es respira una pau i unes olors que et fan sentir com a casa. Només cal agafar aire pel nas i respirar profundament  per saber qui és el culpable (o els culpables) d’aquests suaus i dolços aromes.
La farigola (Tymus vulgaris), és la primera que olorem en aquesta passejada, ens en freguem un bocí per les mans i a l’olorar se’ns posen els pèls de punta, quina olor, és la olor de la nostra terra, diu en Lluís, i és que te raó. La farigola és un arbust típic de la vegetació mediterrània, i  no només és agradable a l’olfacte, sinó que també te moltes altres propietats com poden ser les medicinals, ja que en un moment donat et pot alleujar un refredat, entre d’altres coses.
El romaní (Rosmarinus officinalis), també es deixa identificar pel seu aroma característic i aquí no et pot passar desapercebut ja que aquests arbusts arriben a unes mides considerables per questes muntanyes. Qui es pot resistir a passar-hi la mà i sentir aquella olor tant característica? Aquesta olor s’escampa des de la cuina de casa als restaurants i des de la vora del mar fins a les muntanyes, i potser és per això que ens sentim tant bé a Montserrat.
La Silvia volia arrencar un arbret per la seva col.lecció de plantes silvestres!!
S’ha dit del romaní que és una planta afrodisíaca, i això m’ha fet pensar…Realment al meu cunyat li agrada tant passar fred, patir penjat a una paret i no poder moure els braços com per fer-ho cada dissabte, o és que hi troba altres finalitats a l’escalada per Montserrat?
 .....Moltes gracies Nuria!!!


Recordeu!!! tot i que el romaní es afrodisíac per sentir l ´olor de la nostre terra per on l´ heu de refregar es per les mans!!!!

la bola del partió via los argonautas del pacifico occidental


La bola del partió
Avui  si !!!! Sortim amb la idea clara de pujar la bola,som tota una colla però l´  Albert http://llembresku.blogspot.com/  i jo ho tenim molt clar,ell vol pujar per una via on el grau pica una mica  jo amb l´ aresta brucs ja soc feliç!!L´ Aresta brucs son dos llargs,el primer de quart grau que puja tot el pedestal i el segon llarg que es fa amb artificial i corona l ´ agulla a cops d´ estreps!
Per desgracia meva una altre cordada ens passa davant i  l´ albert es surt amb la seva, cap el 6a!
en joan  font valent com no n´ hi han s´ apunta amb nosaltres !!

La via es diu Argonatas  consta de dos llarg de  6a i un de A2 per superar la bola.
La via està ben asegurada amb espits ,  tota l´ escalada es molt mantinguda i no es pot baixar la guàrdia  perquè la roca no es gents franca  i tot i semblar que  es bona vam tenir un parell d´ ensurts.
aqui teniu la ressenya!
Jo la vaig patir!Per culpa del fred vam decidir no fer l´ ultim llarg d´ artificial que corona la bola i vamrapelar per la aresta brucs !

dimarts, 18 de gener del 2011

NEIX UN NOU BLOC!!!

La meva primera entrada nomes la puc dedicar a una persona,la meva filla  ,espero que t´ agradi aquest  bloc i no  li fagis gaire cas al teu pare !!
Per la ROSER!!!

Aresta Brucs la bitlla
Som en Marçal i en lluis i decidim fer la bitlla i no estem sols som tres cordades i tenim una mica de por perquè amb tant de pes podem tombar la bitlla....aqui va la cronica:
La via consta de dos llarg i un tercer de pocs metres i de segon grau que et porta a d´ alt de  l´ agulla .El primer llarg  ens porta a una alzina on muntarem la primera reunió,la dificultat es baixa però cal tenir en conte que es una clàssica i cal anar molt tranquil·let  perquè en tot el llarg nomes trobarem un espit ,jo en lluis com que soc molt jove i estic verd vaig retirar-me a mig llarg,coses que passen espero que nomes fos un mal dia,per sort venia amb nosaltres el Dr. Ramon   que no es tant jove com jo, però si que te  l´ esperit  d´ un xaval de quinze anys,i  va pujar com un rallu!!Aquí ens trobem una altre cordada de les bones en Jaume que havia estat abandonat pocs moments abans (ell mai no ho faria) i en Joan Font que pocs moments abans havia estat rebutjar per altres cordades(no anem be,les coses no es fan així) .


                                                                                                                                    
El segon llarg surt de la reunió cap a la dreta per una fissura on es fàcil col·locar-hi algun friend gros i mitjà ,un cop superada cal anar cap a l esquerra fins a trobar un clau aquest últim llarg es veritablement molt bonic i  molt recomanable,un cop a la reunió un “ tràmit “,la baixada la fem tots junts per una reunió que ens queda una mica a la dreta de la aresta ,cal recordar que no s´ ha de baixar la guàrdia a l ´ hora de muntar el ràpel  perquè la via sempre acaba a baix!!!
una molt bona via i una excel·lent companyia ,en resum un gran dia,gracies en Ramon per ensenyar-nos a escalar i a tenir l´ esperit en forma!!!!