SORTIDA AL TURO DE LOURDES
Feia dies que tenia la crònica pendent però ja se sap que aquestes coses s´ han de fer en calent sinó costen molt.
 |
| la jefa i jo ella porta el mandu |
El dissabte vaig decidir quedar-me amb la Roser i passar el dia junts. Ens vam llevar d’hora i desprès d’un bon esmorzar,enfilem camí de Lourdes per anar a buscar el camí amagat un corriol preciós i del qual tinc molt bons records!!!
 |
| en micu tirava les fotos |
Tot recollint espàrrecs i disfrutant de la primavera arribem al Turo de Lourdes,de baixada i de camí cap a casa fem una ullada a la pressa ,no puc sentir mes que pena quan veig el que han fet,m´ agradaria pensar que la meva filla serà mes valenta que jo i no el hi deixi passar ni una!!
 |
| un record per en jordi ,el turo era un dels llocs que mes estimava ! |
La sort que tenen els responsables d’haver venut el poble a les constructores es que som una generació apollardada i si els tinguéssim ben posats, ja haguéssim plantat la guillotina a la plaça i mes d’un faria temps que tindria la closa dins d’un cubell !!!
En aquesta foto es veu com esta el nostre poble,la merda a sota la runa disimulada i per fer macu a sobre quatre tombones i sombrilles caribenyes per disimular!!!
 |
| un altre gall cantaria!!!! |
Que gran i guapa que està la Roser!!
ResponEliminaLlàstima que la guillotina s'aplicava per tots els bàndols...
Roser plantando sus primeros pinos en la naturaleza, un abrazo grande Lluís!
ResponElimina