dilluns, 17 d’octubre del 2011

AGULLA DELS TRES PONTS. ARESTA IDIL.LICA (V/Ae 155 m)


ARESTA IDÍL·LICA


Descobrir llocs nous sempre es interessant,però  aquest cop la descoberta ha estat sorprenent. Sant Honorat és sense cap mena de dubte un lloc màgic,situat  en un lloc on el calcari i les gran parets son les que manen neix ple de personalitat  un conglomerat ondejat pel vent i esgarrapat per l ´ aigua deixant-nos unes torrenteres i mars de pedra salvatgement feréstecs.


Però es clar que tot això amb la panxa plena es veu molt millor,per això la primera parada la fem per agafar una mica de forces i estar atent amb la pedra. Avui som una bona colla,en Ricard ,en Josep de Sant Pol,l ´ Antonio que tot i ser del madrit es bona persona,el mestre Cot i un servidor.
anem forts!!

La via consta de sis llargs,nosaltres vam empalmar els dos primers, un de 15 i l´ altre de trenta. La quarta tirada es la mes bonica i dura ,te passos que t´ obliguen a donar el millor de tu,es pot fer en lliure com va fer en Ricard o com la resta dels mortals trampejant però amb dignitat.
En Ricard i l´Antonio companys de cordada

La baixada consta de un primer ràpel de 15 metres que ens porta fins un collet on es solden els tres ponts i deixa sota els nostres ous un ràpel  volat espectacular, que contrasten amb els encaixonat descens que ens espera. finalment  arribem a peu de via  i tot xino-xano anem fins al cotxe! 
un rapel espectacular


Un gran lloc per desobrir!!!
caçadors de bolets
molt bonic

 Uguna fto mes aprofitant que vaig de estreno!!
bonica panaoramica amb final incert
en Ramon tot un campió!!
alguns pujaven una mica inflats!!
jo
alut per tothom!!!
la ressenya :


dimecres, 12 d’octubre del 2011

ESPOLON BOMBERO

ESPOLON BOMBERO

Durant tota la setmana he anat molt de cul,tinc un projecte entre mans,això fa que les meves neurones estiguin en constant estat d´ ebullició i el meu cap i cos estant al límit de la extenuació. En resum ,vaig cansat. Aquest dissabte  els de la colla em diuen que no cal que porti esmorzar i això esta molt be perquè vol dir que farem parada al bar de l´ Anna,el sol fet de parar al Bruc ha menjar un entrepà i fer-la petar una estoneta intentant triar la via ja em convenç,així que a les set del matí em passen a buscar. Finalment canviem el nostre destí i anem cap al Garraf,amb  la il·lusió que em feia a mi la primera opció...ja no recordava que anàvem a escalar.
la camara es nova i encara no m´ aclaro
Així dons anem cap el Garraf concretament al Pic del Martell ,quan pugem pel port  Rat Penat m´ ha vingut al cap  la família ciclista,sempre la portaré dins el meu esgarrat cor!

La via que escollim es diu Espolon-Bombero i com diu el nom recorre tot l´ esperó amb un bomber,i això es el que vaig fer,vaig agafar en Dani com a company de cordada ,bomber de professió i amunt!
la 34 es espolon-bombero

Desprès d´ aquest acudit tant suat faré cinc cèntims del recorregut. La via consta de cinc tirades amb una dificultat obligada de V­+ A0 i 120 metres ,es pot fer tot en lliure però cal apretar fort concretament a la sortida del segon llarg 6b i la tercera tirada,a mi em van quedar els braços d´ en Popeye  de tant tibar. Està  semi- equipada i les reunions estan preparades per  rapelar,però la millor opció es baixar caminat.
 En resum una bona via amb bona roca, un pel polida l´ últim llarg,tot i anar superant ressalts la via es prou vertical.